Stephen King escriu sobre l’ofici
Preàmbul segon
Aquest llibre és curt perquè la majoria dels llibres sobre escriptura estan plens de disbarats. Els escriptors de narrativa, servidor inclòs, no entenen gaire el que fan, ni per què funciona quan és bo ni per què no quan és dolent. Vaig pensar que com més curt fos el llibre, menys disbarats hi hauria.
Una excepció remarcable a aquesta regla dels disbarats és The Elements of Style, de William Strunk Jr. i E. B. White. Hi ha molt pocs disbarats detectables, o gens, en aquest llibre (esclar que és curt: té vuitanta-cinc pàgines, és molt més curt que aquest). Ara mateix us diré que tot aspirant a escriptor hauria de llegir The Elements of Style. La regla número 17 al capítol titulat «Principis de composició» és: «Treu les paraules supèrflues». Intentaré fer-ho.
Preàmbul tercer
Un avís per a navegants que no apareix enlloc més d’aquest llibre: «L’editor sempre té raó». El corol·lari és que cap escriptor fa sempre cas a l’editor; perquè tots han pecat i no assoleixen la perfecció editorial. Dit d’una altra manera: escriure és humà, corregir és diví. En Chuck Verrill ha revisat aquest llibre, com moltes de les meves novel·les. I, com és habitual, Chuck: has estat diví.
Escriure. Memòries d’un ofici. pàg. 13-14. Traducció de Martí Sales. L’altra editorial
