Carta de Scott Fritzgerald a Morton Kroll, 1939
Algú va dir una vegada (i cito de manera molt inexacta): «L’escriptor que enriqueix la vida humana és el que aconsegueix endinsar-se en la seva ànima o en la dels altres i, gràcies al seu talent, és capaç de trobar coses que ningú no havia vist abans o s’havia atrevit a explicar».
Per això, en arribar a la cruïlla en què es pregunta què dir i què no dir de si mateix i dels seus sentiments, l’escriptor jove (paraula que em molesta tant com a tu) sent la temptació de guiar-se per allò conegut, generalment acceptat o admirat, mentre una veu interior li xiuxiueja: «A ningú no li importarà aquest sentiment ni aquest fet insignificant; deu ser una cosa peculiar meva, de cap manera universal ni interessant, potser ni tan sols acceptable».
Si teniu veritable talent o sort —segons com ho voleu veure—, una altra veu l’impulsarà a escriure sobre aquestes coses en aparença particulars i insubstancials, i aquí rau el seu estil i, finalment, la seva identitat artística. El que ha pensat a rebutjar (allò que rebutja sovint) és, justament, allò que el salva com a escriptor.
Gertrude Stein va expressar una idea semblant, encara que es referia a la vida més que a la literatura, en dir que lluitem contra la majoria de les nostres peculiaritats fins als quaranta anys i després descobrim, massa tard, que aquestes qualitats singulars constitueixen la nostra veritable identitat: són el nostre jo més íntim, i com a tals les hauríem d’haver apreciat i estimulat.
Ara bé, es pot arribar a extraviar com Saroyan i el difunt Tom Wolfe*, i creure que l’escriptor ha de deixar créixer totes les males herbes que trobi al jardí. Aquí intervé el talent, que permet a un distingir entre les flors convencionals, és a dir, les que coneix tothom i no tenen gaire interès, de la mala herba desbocada i tramposa, i aquesta llavor minúscula, oculta en un racó, sovint invisible: l’única que val la pena cultivar, i que seguirà tal com ara està, o arribarà a ser un roure.
Letters, pàg. 616-617
* Es referix a Thomas Clayton Wolfe (1900-1938) un novel·lista estatunidenc de principis del segle XX i no pas al Tom Wolfe (1930- 2018) autor de La foguera de les vanitats, o Tot un home, entre d’altres obres.
