Divendres, 8 d’agost
En absència d’interès humà, que és el que ens proporciona pau i satisfacció, valdrà més que continuï amb Byron. Després d’haver dit que, un segle després, estic disposada a enamorar-me’n, suposo que el meu judici sobre Don Juan pot ser parcial. Diria que, dels poemes d’aquesta llargada, és el més llegible que s’ha escrit mai: una qualitat que es deu en part a la naturalesa agitada, aleatòria, elàstica i galopant del seu mètode, un mètode que és un descobriment en si mateix. És el que una cerca debades: una forma elàstica que admeti tot el que s’hi vulgui encabir. D’aquesta manera, Byron podia expressar el seu estat d’ànim i dir tot el que se li acudia. Com que no tenia el compromís de ser poètic, va poder esquivar el seu talent nociu per ser falsament romàntic i falsament imaginatiu.
Quan és seriós, és sincer, i pot abordar el tema que vulgui. Escriu setze cantos sense haver-se d’animar amb cops d’esperó en cap moment. És evident que tenia aquella intel·ligència aguda i competent que el meu pare, Sir Leslie, hauria qualificat de naturalesa absolutament masculina. Jo sostinc que aquesta mena de llibres llicenciosos són molt més interessants que els llibres formals que respecten fidelment les il·lusions en tot moment. Amb tot, no sembla un exemple fàcil de seguir; i, certament, com en tot el que és lliure i espontani, només els més hàbils i madurs poden aconseguir-ho amb èxit. Però Byron estava ple d’idees, una qualitat que dona fortalesa al seu vers i que em porta a fer petites excursions al paisatge que m’envolta o a l’estança on em trobo en plena lectura. I aquesta nit tindré el plaer d’acabar-lo, encara que, tenint en compte que he gaudit de gairebé cadascuna de les estrofes, francament no veig per què ha de ser un plaer. Sempre és així, però, tant si el llibre és bo com si és dolent. Maynard Keynes reconeixia que, quan llegeix un llibre, sempre posa el dit a les pàgines del final on comença la publicitat, per saber exactament quant li queda per llegir.
Virginia Woolf
Diari d’una escriptora
Selecció a cura de Leonard Woolf. Traducció i epíleg de Dolors Udina
Inquiets de Viena, pàgines 18 i 19
